POUM a Vallromanes

La presentació d’un llibre sobre habitatge sostenible propicia un interessant debat al COAC 17/04/2007 Joan Canela La seu de la demarcació de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya es va convertir, dilluns 16 al vespre, en un interessant espai de debat sobre el concepte, la necessitat i el futur de l’habitatge sostenible. La presentació del llibre Vivienda y sostenibilidad en España Vol.I: unifamiliar (Gustavo Gili), va servir com a fil conductor d’un acte que va superar, i amb escreix, una simple presentació de llibre. L’apassionada intervenció de l’arquitecte Josep Maria Montaner va servir per escalfar l’ambient. Montaner, després d’elogiar l’esforç que havia significat l’obra en va posar, però, en dubte el títol mateix: ’sobta que es dediqui un llibre així a l’habitatge unifamiliar, doncs la tipologia que genera no és sostenible’, tot assegurant que la sostenibilitat no es limita a certes ‘tècniques constructives’ sinó que ‘inclou tota una relació amb l’entorn’. Segons ell, el llibre ‘no aporta les dades necessàries per saber si les cases ressenyades ho són, de sostenibles’. L’arquitecte va enumerar algunes d’aquestes dades: si hi ha transport públic o si s’hi ha d’arribar en cotxe, quants dies l’any està ocupada, quina empremta té en el territori, si es troba relacionada amb camps de golf o aïllada de la societat o què hi havia a l’espai abans de construir-hi… i fins i tot va posar exemples, com el de la promotora Sociópolis, que anuncia urbanitzacions sostenibles construïdes sobre l’horta valenciana. I és que per a Montaner ‘no es pot separar la sostenibilitat del compromís social’ i cal ‘crear una nova cultura politècnica que assumeixi aquests conceptes’. La tasca de definir teòricament sostenibilitat li va tocar a Ramon Folch, president del consell social de l’UPC i director general d’ERF i autor del pròleg del llibre. I ho va fer amb arguments contundents i poc habituals d’aquest tipus de discurs: ’si el mercat fos perfecte seria sostenible’, perquè del que es tracta és ‘d’utilitzar els recursos de forma proporcional a les necessitats’. El problema és, segons Folch, que ‘el mercat es troba distorsionat’ doncs el cost de certes matèries està infravalorat, com per exemple el de l’alumini, un metall preciós amb un cost d’extracció que no paguem, per trobar-se en països del tercer món. ‘Una societat que utilitza un metall preciós per a fer llaunes de Coca-cola té un problema’, va sentenciar. I on el mercat és imperfecte, allí ‘ha d’intervenir l’administració’. La postura d’aquesta darrera la va defensar Carme Trilla, Secretària General d’Habitatge de la Generalitat, que va assegurar que aquest és ‘un bon moment’ per forçar al sector a incorporar mesures sostenibilistes a la construcció, doncs ‘ara que tenen tants beneficis no s’hi poden negar’, va assegurar. Com a exemples d’aquestes normatives -’necessàries perquè aquests són uns requeriments que no surten espontàniament’- va posar el Decret d’Ecoeficiència, de 2005, i el futur Pacte Nacional de l’Habitatge, que incorporarà elements ‘en aquesta línia’. I encara va prometre que els criteris de sostenibilitat, no només es referiran al ‘disseny de la construcció’, sinó també a la ’seva ubicació al territori’. Toni Solanas, arquitecte i autor del llibre, va reconèixer moltes de les crítiques rebudes i va afirmar que ‘la construcció sostenible és una actitud, no un conjunt de receptes, sinó una nova cultura’, però va defensar els models ressenyats al llibre ‘per ser l’excepció quan haurien de ser la regla’ i va destacar que ’s’ha de pensar les coses d’una altra manera, començar de zero’ a l’hora de reflexionar sobre el model arquitectònic. Una altra avantatge de fer el llibre, va assegurar Solanas, ‘ha estat que he après molt’, i va animar als futurs lectors a aprendre’n també, com una forma d’augmentar el ‘nivell de consciència’ sobre la importància de la construcció sostenible, per així ajudar a ‘girar la truita’.